viernes, septiembre 30, 2011

RUA XIC 2011

Rua XIC 2012. Participa.

Documental XIC: 5 anys de Pla Comunitari.

**Projecte guanyador del Primer Premi d'Associacions de Barcelona.**

Cinc anys navegant junts

Els veïns del Poble Sec celebren el cinquè aniversari del Pla Comunitari amb una rua popular

El Poble Sec va ser testimoni el passat dia 7 de maig d’una fita que els veïns no oblidaran fàcilment: un autèntic vaixell humà va solcar durant unes hores els carrers del barri i, en un to festiu i reivindicatiu, va omplir-los de música, color i diversió. Hi havia molt per celebrar. El Pla Comunitari del Poble Sec feia cinc anys i neixia el XIC, un nou projecte col·lectiu del qual aquesta rua n’és la primera mostra.

El Pla Comunitari es va posar en marxa l’any 2005 com a eina per afavorir la convivència entre els veïns i evitar l’exclusió social. Les sis comissions que treballen per dur-lo a la pràctica –infància, joventut, gent gran, salut, sociolaboral, convivència i coneixement mutu– van ser, juntament amb la gent i les entitats del barri, les grans protagonistes de la festa.






El XIC, representat amb un gran ninot construït entre els veïns i que encapçalava la desfilada, no és altra cosa que un projecte de cohesió social a través de l’art.Impulsat i coordinat per l’Associació Cultural Marabal, el Pla Comunitari de Poble Sec i la cooperativa de participació ETCS, pretén generar i fomentar el treball en xarxa, la interrelació i la comunicació entre els veïns fent servir eines com la creativitat i formes d’expressió col·lectiva. L’objectiu últim es habitar i festejar els carrers del barri.


Una gran flota veïnal
Abans de la rua, alguns veïns van escalfar motors amb un dinar i una trobada de Fem un café, una iniciativa de la Comissió de Convivència i Coneixement Mutu que vol crear un espai obert a totes les persones que viuen al barri perquè s’hi puguin conèixer. A la tarda les persones que formaven part de la tripulació i l’organització es van anar arreplegant de mica en mica al centre cívic de El Sortidor i van improvisar un taller de perruqueria de fantasia. Atrets pels pentinats fets amb filferros i papers de colors molts nens i veïns s’hi van sumar a la proposta i van sortir amb els cabells decorats per la festa.


Finalent va arribar el gran moment. El vaixell es fa ver a la mar a la plaça del Sortidor després que els tabalers del Poble Sec li donessin el toc de sortida. Allà es va recordar com va néixer el Pla Comunitari i quins són els seus objectius. De seguida un enorme grup de nens i nenes es va afegir a la tripulació i va ajudar a fer avançar la rua. Les comissions s’hi van afegir darrera, amb unes barques portades i construïdes per persones que des de fa anys creuen en el projecte comunitari. I al llarg del recorregut veïns i veïnes de totes les edats s’hi van anar embarcant a ritme de timbals i de consignes reivindicatives: més espais pels joves o més zones peatonals són algunes de les coses que es van demanar.
Després de la rua, que va finalitzar la seva marxa amb una exhibició dels castellers del Poble Sec, els grups Rumbala i The Poncharelos van posar la guinda a la jornada festiva pujant-se dalt d’un escenari muntat per a l’ocasió davant de El Molino.


Un treball col·lectiu i creatiu
La rua va ser un èxit tant pel que fa a l’organització com per la participació dels veïns, però els que van contribuir a muntar-la no obliden que la festa va començar vuit setmanes abans, quan es va engegar el projecte.
I és que el fa especial aquesta rua és que el joc i la creativitat col·lectiva no només van estar presents el dia en què es va celebrar el cinquè aniversari del Pla Comunitari, sinó també durant tot el procés de preparació. Desenes de persones, algunes vinculades al Pla Comunitari i a les entitats del barri aixíc com veïns simplement amb ganes de passar-s’ho bé, hi van col·laborar de diferents maneres aportant les seves idees i les seves mans, però sobretot jugant i creant.


El Xic en acció
Organitzades per l’Associació Cultural Marabal i la cooperativa de participació ETCS, aquestes persones es van reunir cada dimecres a la tarda al centre cívic del Sortidor per idear l’espectacle i donar-li forma. Des de l’estructura del vaixell o la vela que l’ajudava a navegar a les barques de les comissions i les intervencions d’actors al llarg del recorregut: tot es va anar imaginant i construint entre tots.
Es van provar materials diferents a fi de trobar el que millor funcionava, i mitjantçant el joc i dinàmiques teatrals es van crear alguns dels personatges que van formar part de la rua. Alguns veïns van aportar espontàniament el seu gra de sorra. Un veí esculptor que va passar per allà, per exemple, en veure què s’hi estava couent, va tenir el detall i la genialitat d’aparèixer un dia amb una maqueta d’una barca feta amb cartró. En la seva maqueta es van inspirar després totes les barques en què van navegar les comissions.


Mentre el grup dels dimecres s’encarregava d’aquests elements, altres persones hi col·laboraven en la distància de manera fonamental: els nens pintaven peixos a les escoles per decorar el vaixell, els tabalers treballaven per posar-hi la música i altres persones feien feines de logística i coordinació.

Un bon exemple de com es va treballar al llarg de tot aquest procés és la creació del ninot que simbolitzava el XIC. Un ninot gran i visible, fet entre tots. Des de bon començament es va voler presentar el projecte creant un personatge a la rua que el simbolitzés. Va haver moltes idees i al final es va decidir que seria el mascaró de proa.


Després de fer proves amb diversos materials es va crear una estructura amb malla de galliner. Es va començar pel cap i se li va canviar el sexe en vàries ocasions, fins que la diversitat d’opinions va portar a no assignar-li un sexe definit. Entre tots, i sobre la marxa, se li va anar donant forma, es va armar el cos sobre un carro de supermercat i amb papers de seda se li va posar color. Tot de mica en mica, amb persones diferents treballant-hi cada dia, deixant anar la creativitat i fent honor als principis que donen nom al XIC: xarxa, interrelació i comunicació.


Mayra Paterson