Interesante artículo escrito por Oscar Galindo sobre el proyecto de Rizomas que estamos haciendo en Marabal.
El rizoma dels rumors, una activitat arterapèutica
A aquestes alçades de l’any estem arribant al termini d’un camí, d’una aventura d’exploració que hem fet a través de l’arteràpia amb diferents tipus de grups de persones amb l’objectiu de descubrir noves formes de superar els efectes desastrosos que els prejudicis i els rumors exerceixen contra la convivència
Fa prop d’un any la Xarxa Antirumors Bcn incloïa en els seu Catàleg d’activitats per combatre els rumors i estereotipus la nostra proposta de taller d’arteràpia “El rizoma del rumors”. aquesta proposta ens ha permès treballar amb diversos grups de persones: joves del Casal dels Infants del Raval, veïns i veïnes del Poble-sec a través del Pla Comunitari del barri, dones immigrants del programa de reagrupament familiar de la ciutat, infants des dels seus esplais, etc. Han estat un conjunt de trobades que ens han permès descobrir molt més del que sabíem dels rumors gràcies a les descobertes dels i les participants.
Així que us expliquem el viatge que hem fet en un dels grups amb qui hem treballat:
Partim d’un concepte botànic: el rizoma, definit pel dicionari com a tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel. Aquest concepte ens resulta útil com metàfora a del comportament dels rumors: idees o prejudicis sobre persones i/o col.lectius que s’extenen de forma subterrània i imperceptible en el si de la societat afectant de forma negativa a les persones a les quals es refereixen. Racisme, discriminació, bulling, mobbing laboral, despreci, por, en serien algunes de les seves manifestacions.
Com es desenvolupa el taller?
Arribem tots i totes cansadets, després d’una llarga jornada plena de presses, obligacions i xivarri al nostre cap. Amb una música suggerent, ens regalem un massatge imaginant que som unes pedres submergides en el mar acariciades per unes algues que es bressolen amb onades suaus i càlides d’un oceà amorós. I així ens coneixem poc a poc els uns als altres d’una forma diferent, a través del cos.
I, ben desquotidianitzats, comencem aquest viatge a través del teatre, expressant corporalment, experimentant vivencialment el contingut d’un rumor escollit per cada grup. Amb la vibració recent d’allò viscut construïm un rizoma amb quatre materials bàsics: folis, ceres, cel.lo, tisores i paper d’embalar. Una tija horitzontal amb les seves arrels i les seves flors carregades de prejudicis i valors negatius: enveja, por, intolerància, desconfiança, ens roben el treball, són uns lladres, són bruts....
A continuació elaborem un xarxa. Símbol de com n’estem d’enxarxats en el món i també com a metàfora d’un jardí, habitat per un conjunt de rizomes que es desplacen d’amagat pel teixit d’aquest jardí social. I mentre anem fent la nostra creació anem fent broma, com si fóssim nosaltres els racistes i els de l’altre grup els immigrants invasors, lladres, malfactors, ignorants. Nosaltres que tan bones persones som i tantes ganes de canvi que tenim, anem descobrint, a través de la broma, que tot aquest bagatge cultural està molt arrelat en nosaltres. I no ens en lliurem gens fàcilment.
I amb la imatge de l’obra artística, d’aquest jardí construït per nosaltres, acabem de prendre consciència de tot allò que se’ns mou: un conjunt d’idees,generalitzadores, sovint irracionals i no contrastades amb la realitat i carregades d’emocions viscerals poc digerides.
I do? Què hem de fer ara? Hem de trobar la manera de donar-li la volta a tot això i buscar mitjans per contarrrestar aquests rizomes tant devastadors. Ja que tenim un jardí hem de plantar coses noves, i fer créixer uns bons arbres que ens donin ombra i protecció contra els rumors.
De nou comencem a retallar, a pintar, a dibuixar, a escriure paraules i poc a poc anem descobrint què ens pot ser útil per a vèncer els rumors i arribem a saber que mitjantçant la mirada individual de l’altre/a, mirant-la/o als ulls, reconeixent la seva humanitat, coneixent qui és, què fa, com és com a persona, la seva història, els seus gustos, les seves qualitats, els seus valors descobreixo el meu amic que és del Marroc, o del Pakistan, o del sud o del nord i que es diu Yussuf, o Bilal, o Cathleen, o Aimara i que és tan vàlida com jo i que no fa por, ni mossega.
Descobreixo també, que si em conec a mi mateix molt bé, em sorprendré tenint rizomes ben impregnats pel meu cos amb idees poc favorables cap els nouvinguts. I que si m’hi esforço una mica puc vèncer les pors, o els prejudicis o...el que sigui.
I descobreixo que si faig tot això i li poso una mica de ganes em puc convertir en un agent de canvi que, com un granet de sorra, vaig fent de jardiner que tot netejant el seu entorn amb aquests nous valors puc anar contrarrestant aquells rumors que passen pel meu davant, entre els amics i amigues, els veïns, veïnes o companys i companyes de feina.
I ben bonic que ens ha quedat tot després d’aquest petit viatge de dues sessions, que fàcil que ha sigut, no sabíem que teníem tanta creativitat a dintre nostra, ni tantes idees i reflexions. I ens ha servit per tornar a casa amb algunes iddees noves que podem posar en pràctica en el nostre dia.
Equip Arteràpia Marabal
Núria Banal
Òscar galindo
María A. Navarro
Joel Álvarez
Equip Arteràpia Marabal
Núria Banal
Òscar galindo
María A. Navarro
Joel Álvarez
